LLEVAR-SE, [LEVAR-SE] v. refl.

Alçar-se, aixecar-se, posar-se en peus.

"... e vench una visio que los murs de la torra se levaren sobre la terra, e quant yo u viu tremoli de pahor... axi que stigui tot torbat e sglayat e no sabi qui m leva..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XXIX

"Lo cavaller sperava que l altre s llevas, perque Curial, veent que lo un cavaller no s llevava de terra e l altre no s movia, dix al scuder seu e a la donzella: -Anem en nom de Deu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 28

"... e sia apparallada una taula pus prop d aquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia; e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leu se de taula."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar e ells mateys se coronaran...